PUBLICACIÓ GRATÜITA BIMESTRAL
Novembre-Desembre 2006
número 22
Línies elèctriques
Torre al costat de l'escola

El passat mes d’abril es va mantenir una reunióa la nostra escola, amb l’assistència de l’Alcalde, de representants de l’equip de govern municipal, del Consell Rector i de l’equip docent. L’alcalde es va comprometre a estudiar la possibilitat d’incloure el desplaçament o soterrament de la línea de 220KVque travessa l’escola, en el marc de les negociacions que s’estaven mantenint amb la Generalitat per tal de soterrar les altres dues línies del voltant (una de 70KV i l’altra de 110KV).

Dos mesos després, a través dels mitjans de comunicació, ens vam assabentar que l’Ajuntament havia signat el conveni amb la Generalitat i ENHER en què s’acordava el soterrament de les línies externes al col·legi però on no s’incloïa la que travessa el nostre pati. Demanem explicacions a l’Ajuntament, atés l’impacte que representa per a la salut dels nostres fills i la resposta va ser que no era possible soterrar les tres línies alhora atès que:

1. El conveni ambb la Generalitat no contemplava les línies de transport, ja que tenen característiques tècniques diferents.

2. Elconveni estava signat amb ENHER i no amb RED ELÉCTRICA ESPAÑOLA (REE), que és la propietària de la línia.

3. La dotació econòmica inicial només plantejava el soterrament d’una sola línia i, finalser dues.

4. La inversió disponiible feia inviable el trasllat de la tercera línia.

 

Es va sol·licitar que fessin les oportunes gestions amb Red Eléctrica Española i amb la Generalitat de Catalunya, tan aviat com fos possible. Mentrestant hem plantejat la necessitat de prendre algunes mesures transitòries: aixecar la línia (fent una modificació de la torre actual) o realitzar una permuta de terrenys del pati per terrenys adjacents a l’escola. L’Ajuntament és va comprometre a fer un estudi de vioabilitat i ens va emplaçar per a una reunió el mes de setembre on se’ns va informar que s’havia mantingut un primer contacte amb REE i que necessitariem entre 3 i 5 anys per poder treure la línia, tot i que la Comissió no disposa de cap confirmació per escrit.

Ara per ara, s’ha traslladat a l’Escola la necessitat de dues actuacions urgents: moure la porteria dels petits, per evitar que estiguin sota l’area d’influència de la torre, atès que la magnitud del camp electromagnètic decreix a mesura que la distància augmenta, i senyalitzar la zona del pati, just sota la línea, per tal d’evitar que els nens (zona d’exclusió).

Paral·lelaments’han mantingut reunions amb diferents forces polítiques, que han fet arribar dues preguntes a la mesa del Parlament:

1. El desplaçament o soterrament de la línia d’alta tensió que passa per sobre de l’Escola Mestral, és una actuació prioritària pel Departament d’Indústria d’acord amb el Pla d’Energia 2006-2015?

2. Quines de les previsions, soterrament o desplaçament, preveu el govern que sigui la més viable?

Restem a l’espera de la resposta del Parlament.

Finalment, la Comissió, ha sol·licitat estar present en les negociacions amb REE i la Generalitat de Catalunya, ja que volem que es contempli el soterrament/desviament de la línia en un termini no superior a dos anys.

 


EN PROFUNDITAT
Un riu ofegat, el Llobregat
 

El riu Llobregat te una gran importància econòmica ja que és una de les fonts de subministrament d'aigua potable per a l'area metropolitana de barcelona i gairebé un milió i mig de persones hi viuen a conca. Tradicionalment havia estat senya d'identitat de tota la comarca on, fins la meitat del sXX,tenia molta importància per a l'agricultura i les seves voreres estaven cobertes per un espès bosc de ribera, amb un gran cabal i amb aigües netes on els habitants de sant feliu i les poblacions veïnes s'hi banyaven, pescaven i gaudien de la seva vegetació. A mida que la indústria va anar creixent sense cap planificació ni ordenació, el Llobregat es va convertir en un medi receptor de constants abocaments incontrolats i aigües residuals.

Pel que fa la llera del Riu i el sòl agricola que l'envolta, hi ha un alt nombre de pous d'explotacions d'àrids. Moltes empreses de construcció generen un gran volum de material que no saben on col·locar, els clots van ser una solució econòmica que s'adaptava a les seves necessitats ja que un cop abandonats són susceptibles de ser reomplerts amb residus de tota mena. Es calcula que a la vall baixa hi ha aproximadament25 milions de m3 d'abocaments, de manera que sempre que hi ha una excavació apareixen residus no previstos; concretament en el tram de sant feliu, es te coneixement de varis pous, la majoria de terres, runes i residus de construcció.

Actual situació del riu al seu pas per Sant Feliu

D'altra banda, el creixement urbanístic desmesurat i l'especulació han extès la ciutat a costa dels horts i camps de conreuque l'envolten. El ciment va cobrint poc a poc les terres reduint cada cop més la filtració d'aigües i consolidant el riu com a corredor de les infrastructures que exigeixenles noves condicions econòmiques com l'autovia, l'autopista, diversos gaseoductes o el futur TAV. Unes condicions que porten a la gent dels poblesa migrar cap a les metropolis i els seus voltants. Com a conseqüencia directa, per donar cobertura a les noves demandes, cada vegadacalportar més aigua a les zones urbanes que, enlloc de baixar pels rius i infiltrar-se pels aqüífers, és entubada icanalitzada directament desde zones allunyades rebaixant el cabal del riu desde més amunt. Aquesta igua és abocada als cursos baixos dels rius o al mar; es calcula que a la Mediterrania, un 80% de la contamnació provè dels rius.

Davant això les administracions continuen amb els embassaments i transvassaments fent que el riubaixi sec, i instal·lant grans depuradores com la de sant feliu que, lluny de solucionar el problema d'arrel, generen uns llots altament tòxics.

Passen els anys i l'Ajuntament va el·ludint i postposant la protecció integral d'aquest espai. La població estem vivint d'esquenes al nostreriu i això ho aprofiten les administracions que veuen sobre els plànols un gran espai sense urbanitzar al costat d'una ciutat com barcelona.

Les alternatives de recuperació passen per reivindicar el seu us com a espai verd, el manteniment i recuperació de la seva llera com a corredor biològic, la depuració de les aigües que s'aboquen en origen optant per una depuradora per cada municipi o industria mantenint un cabal ecològic i una major reutilització de les aigües depurades, la potenciació d'una agricultura respectuosa amb l'entorn i la preservació dels seus aqüifers com a reserves d'aigua de gran importància estratègica en contraposició a desalinitzadores i transvassaments. En definitiva, una nova cultura de l'aigua.

 

 

Tractes de favor
La remodelació de l’antiga piscina coberta de Sant Feliu donarà lloc a un nou complex esportiu de caràcter públic. Aquest complex comptarà amb instal·lacions d'aigua i esportives, i la gestió recaurà sobre el Club de Natació Sant Feliu, segons el conveni signat entre l'Ajuntament i l'entitat a l'abril de 2004.
Sembla, però, que aquesta entitat va donar l'adjudicació de l'espai d'activitats físiques (musculació, bicicletes, gimnàstica...) a José Lopez Molero, propietari d'un gimnàs situat al carrer Agustí Domingo que porta el seu nom. L'adjudicació comporta que el propietari del gimnàs gaudirà d’un equipament públic sense haver de pagar lloguers ni impostos, i pel qual l’Ajuntament pot exigir unes condicions i fixar unes tarifes màximes. Aquesta situació és un fet normal en l’explotació d’un equipament públic; el problema sorgeix quan l'adjudicació la decideix una entitat i l'ajuntament no intervè per convocar un concurs públic entre altres entitats esportives, bé siguin gimnasos o clubs.
A més, cal tenir present que el propietari del Gimnàs Molero va ser el número quinze a la llista del PSC-PSOE a les municipals de 2003, eleccions que van portar aquest partit a l'alcaldia, i el president del Club Natació Sant Feliu, segons les llistes del Departament de Governació i Administracions Públiques, va ser candidat al Consell Comarcal a les llistes del mateix partit els anys 1987 i 1991. Sembla doncs que alguns membres de l'equip de govern han oblidat els procediments que cal seguir a l'hora d'atorgar la cessió d'un espai públic, i que cal tenir present que l'acció de govern implica a tota la ciutadania, i no només als membres d'un o altre partit.

 

La petita 2006, valoració
Muntatge al Parc Nadal

La Festa de Tardor de Sant Feliu ha finalitzat. Ara és l'hora de valorar.

Pel que fa a “La Petita”, les entitats organitzadores n'estem força satisfetes, tant pel contingut i el desenvolupament de les activitats com per la reacció dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu que s'han acostat al Parc Nadal a veure què s'estava coent.

Cal dir que algunes de les activitats programades no han acabat de sortir com esperàvem, ja sigui per manca de previsió nostra o per manca d’infraestructura.

Cal dir també que l'Ajuntament en aquesta primera edició no ens ha facilitat gens la feina. Sembla ser que s'havia gastat els diners destinats a les festes i ha hagut de retallar dràsticament el pressupost. Han estat molt escasses les mostres de voluntat de solucionar el problema per part del consistori, de manera que ens ha tocat fer un sobreesforç considerable per suplir les infraestructures que a l'últim moment se’ns van negar (escenari, taules, cadires, planxes, equip de so, etc.).

Davant d´aquesta situació volem deixar clar que “La Petita” ha estat organitzada i autogestionada gràcies a l'aportació humana, econòmica i material de les entitats i persones que n'hem format part.

Així mateix, volem agrair la solidaritat que hem rebut per part d'associacions com Assemblea de Barri de Sants, Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Compromís per Ripollet, Associació de Veïns i Veïnes Can Vargas de Ripollet, Associació de Veïns i Veïnes Falguera, Rescat, Plataforma Contra el Pla Caufec d'Esplugues, grups musicals, i persones a títol individual que també han fet possible tirar endavant aquest projecte tot i els entrebancs.

Des de “La Petita”esperem que l'any que ve hi participem encara més entitats i persones, i que l'equip de govern que estigui a l'Ajuntament compleixi amb les seves tasques com a gestor dels recursos de tots els ciutadans i ciutadanes i faciliti les iniciatives populars.

 

 

 
LA VEU
Mobilitzacions a la Vanguardia
 
DE LLUNY
L'MST i les eleccions a Brasil
 

Des d’octubre del 2005 els treballadors dels tallers de La Vanguardia estan en lluita en defensa dels seus llocs de treball i dels seus drets laborals. Aquest conflicte va començar quan l’empresa va decidir que subrogaria al personal dedicat a les tasques d’impressió a la empresa Crea, que és una empresa del grup Godó. És a dir, que es ven a ell mateix una part de la seva empresa. Els treballadors afirmen que es fa amb la voluntat de dividir els treballadors d’aquest diari, acabant així amb el conveni col·lectiu que tenen per tal de reduir els costos laborals i obtenir majors beneficis.

Durant aquest any de lluita s’han realitzat tot tipus d’accions, actes i vagues contra la subrogació que empitjora les condicions laborals d’aquests treballadors. Des que l’empresa feu efectiva la subrogació al setembre, s’han realitzat jornades de vagues i s’ha aconseguit una sentència favorable per violació de drets fonamentals com és el de vaga. La demanda en qüestió que se li va fer a la empresa al desembre passat per imprimir el diari en rotatives externes. No obstant, en les vagues actuals està actuant de la mateixa manera.

La lluita per conservar un treball digne no està sent fàcil, ja que les vagues que s’estan realitzant han estat totalment silenciades pels mitjans de comunicació majoritaris, tot i haver estat informats pels treballadors. D´altra banda, els treballadors dels tallers no han vist cap suport per part dels sindicats majoritaris CCOO i UGT, que han estat frenant les mesures que s’intentaven aplicar contra la subrogació. Han patit un control excessiu per part dels Mossos d’Esquadra, que han acordonat l’empresa amb furgons antidisturbis els dies de vaga, han protegit les fàbriques on s’ha estat imprimint il·legalment La Vanguardia amb patrulles, i els van impedir l’entrada al parc de la Ciutadella pels actes de l’11 de setembre perquè tenien ordres que cap treballador de La Vanguardia podia entrar.

Tot i aquestes dificultats els treballadors pensen continuar mobilitzant-se per intentar forçar l’empresa a negociar.

L’MST neix l’any 1985 amb la intenció d’articular els camperols que lluiten per la terra i la reforma agrària. És un moviment de masses autònom, sense vinculacions político-partidistes o religioses. Es caracteritza per les seves formes de lluita, com les ocupacions de terres per ser conreades.

Fa quatre anys des de l’MST es va veure una esperança, quan Lula, al capdavant del PT, va guanyar les eleccions presidencials al Brasil. Aquests anys de govern han decebut, ja que tot i que les aliances internacionals l’han acostat a una alternativa al model imperant mundial, a l’interior del país ha sigut incapaç de trencar amb la política neoliberal. Per això l’MST va decidir garantir la seva autonomia davant de partits polítics i governs.

En aquest context arribaren les eleccions. Durant la primera volta el govern de Lula no va promoure debats sobre els projectes estratègics per al país ni per la defensa dels interessos de les classes populars. Això i la campanya que van realitzar els mitjans de comunicació pel candidat de la dreta Geraldo Alckmin, va portar a la realització d’una segona volta.

En aquesta segona volta la majoria de moviments socials i organitzacions d’esquerres van acordar que no podien deixar guanyar la dreta, cosa que va començar a generar debat político-social. Com a mínim la victòria de Lula representava, simbòlicament, la de la classe treballadora i el respecte als moviments socials, fet que no significava oblidar els errors comesos durant els primers 4 anys de Lula.

Finalment Lula ha estat un altre cop escollit, però des dels moviments socials se li exigeix una ruptura amb les polítiques neoliberals, la creació de mecanismes que portin a una participació real de les classes populars en l’àmbit polític, un enfrontament amb les elits brasileres i els Estats Units, la realització de la reforma agrària,..

Des de l’MST i diferents moviments socials s’obre un altre període d’esperança i de construcció d’un altre Brasil que sigui millor per la majoria dels seus habitants. Esperem que Lula no desprecïi l´oportunitat que li ha donat el seu poble per a contribuir-hi.

 
Escola Nadal

OPINIÓ
La cimentera
 

Aquest any es el segon curs que l’escola Nadal treballa en un projecte d’escoles Europees, el qual té una durada de tres cursos. Els alumnes estan fent intercanvi d’experiències amb alumnes d’Escòcia, de Sicília, d’Alemanya i d’Eslovàquia.

El maig passat ens van visitar professors d’aquests països per fer balanç del treball realitzat el curs 2005-06, el qual va quedar plasmat en una exposició dels treballs intercanviats.

Aquest passat mes d’octubre, tres professores de l’escola juntament amb set dels altres països han anat a Sicília per visitar, conèixer i intercanviar experiències, així com per preparar els treballs que els nostres alumnes enviaran als seus amics europeus.

Cada alumne de cinquè de primària es comunica amb un altre alumne d’algun d’aquests indrets, i fan d’intermediaris de la resta de l’alumnat.

Aquest curs farem d’oficina de turisme, i per tant els donarem a conèixer Sant Feliu i els seus voltants, i també costums i tradicions, tant amb imatges com explicacions.

Totes les comunicacions es fan principalment en llengua anglesa, però també s’utilitza la llengua materna de cada indret.

Una pinzellada d’aquest treball, podeu trobar-la a la pàgina web de l’escola:http://xtec.es/ceipnadal/a l’apartat projecte comenius.

Com a ciutadans de Sant Feliu, hem d'expresar la nostra procupació davant del creixent deteriorament que experimenta el nostre medi urbà. Per si fos poc la mera existència d'una colosal cimentera desde temps immemorial vénen enlletgint el que hauria de ser un paradisiac entorn en els pendents de Collserola, un greu atropñellament per si mateix, més propi del menys preu cap a l'ambient i el bé públic d'altres temps. Com si amb la intolerable contaminació ja existent del fum i pols, d'un incessant vaivé de camions travessant el nostre poble no n'hi hagués prou, ens hem assabentat que es vol autoritzar, gairebé en secret, la crema de residus sòlids de part de tant molèsta i incívica, la cimentera. Inconformes per l'aparent aquiescència dels nostres representants polítics, tant locals com autonòmics, del peu que calcin, i la seva incapacitat de donar una resposta adequada als nostre legítims dubtes, ens veiem obligats a recorrer a l'opinió pública a la recerca d'una solució per a una cosa que percevem com una possible amenaça al nostre benestar i el dels fills.

 

 
 
NOMS PROPIS
Salvador Espriu (Falguera)
 

En Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners 1913 – Barcelona 1985) va escriure el seu primer llibre amb només setze anys: un recull d´estampes bíbliques. No és desenraonat apuntar que Espriu va ser capaç d´integrar la cultura mítica i bíblica a les seves obres. No debades, s´havia llicenciat en Història antiga i en Dret. Fou un jove escriptor de rellevància en la literatura catalana dels anys trenta. Llavors escrivia novel.les, i la seva notorietat en el món de les lletres catalanes es consolidava ràpidament. Va començar a escriure poesia, i en breu també se li reconegueren els mèrits en aquest nou registre literari. En conjunt, la seva carrera i el seu nom pujaven com l´escuma. La mort del seu pare el forçà a prendre el seu relleu a la notaria familiar. L´any 1939 van ser derrotats aquells que lluitaven contra l´aixecament franquista, i inesperadament el món que fins al moment l´autor havia viscut i havia consolidat al seu entorn es va ensorrar també. Fins al moment, es coneixia l´Espriu lúgubre i taciturn que versava sobre la mort i dibuixava amb sarcasme el ninot en què l´home s´havia convertit: un ésser egoista, estúpid, deforme i vanitós.D´ençà el desenllaç de la guerra civil, el discurs cívic per valorar i mantenir la cultura catalana se submergí als treballs de l´escriptor. També va ser en aquella època que desenvolupà la seva vessant en dramatúrgia.

 

 

 

 

 
CULTURA
La Biblioteca d'Estelí a Nicaragua
 
Fèlix Pedro Flores a l'Escola d'Adults Mestre Esteve

A principis de novembre, va tenir lloc a Sant Feliu la visita de Felix Pedro Flores, director de la biblioteca publica municipal de la ciutat d' Estelí a Nicaragua. Sota el títol “El paper de les biblioteques a la ciutat”, l'AFAP va organitzar amb la col·laboració de la biblioteca Montserrat Roig i l'Ajuntament un intercanvi d'experiències, on Felix Pedro Flores va voler deixar constància dels seus agraïments a aquestes entitats, a la ciutadania de Sant Feliu i en especial a l'AFAP,i va manifestar que la biblioteca d'Estelí està en mans d'un bon equip disposat a tirar endavant aquest projecte sociocultural en benefici de la comunitat. Des del mes de setembre ja compta amb servei d’Internet, i passa així a ser la primera biblioteca pública a nivell nacional que compta amb aquests serveis. L'objectiu és que els sectors socials sense recursos econòmicstinguin accés a aquest servei com a part d'una justícia social pràctica. Mensualment en aquest centre s'atenen uns 3000 alumnes d'educació primària, secundària i universitària.

D'altra banda, Felix Pedro Floresva informar de com estava la situació tant a Estelí com a Nicaragua després de les recents eleccions al país. La victòria del partit sandinista obre unaescletxa d'esperances a les classes populars. Històricament, Nicaragua ha estat submergida en constants invasions i intromissions nord-americanes que es van anar succeïnt fins a col·locar en el poder al dictador Anastasio Somoza. El dictador i la seva família gaudien de les riqueses mentre el poble patia la misèria. Després que els sandinistes derrotessin la dinastia somocista el 1979, es va obrir una etapa que augurava beneficis per a la població: campanyes d'alfabetització, serveis mèdics gratuïts i diversos projectes, tots truncats per la guerra econòmica i militar que el govern delsEstats Units va imposar a través de “la contra” i que va durar fins el 1990. Des d'aleshores fins ara, la dependència del FMI i la successió de governs pronord-americans que han estat adoptant les lleis del lliure mercat i les privatitzacionsnomés els han conduït a què en l'actualitat més del 50 % de la població nicaragüenca es trobi per sota del llindar de la pobresa.

 

ASSOCIACIONS
Cercle de Belles Arts
 

Fa aproximadament vint anys, un grup d'artistes santfeliuencs van fundar el Cercle de Belles Artsimpulsats per l'esperit de donar a conèixer les seves creacions artístiques a tota la ciutat i recolzar-ne les activitats culturals. Tot i que avui dia les generacions han canviat, es continuen mantenint les exposicions inicials, com el ja conegut Saló de Primavera, i s'estan desenvolupant altres activitats com les exposicions temàtiques, enguany dedicada a Picasso, on les obres exposades seran dedicades a aquest artista cubista del segle XX a partir del mes d'octubre. Una altra innovació en la tasca d'aquest grup d'artistes ha estat canviar les bases del Concurs Infantil que s'ha transformat en el concurs de Punts de Llibre de Sant Jordi per, així, donar-li més difusió a l'obra de l'infant.

Una altra de les activitats en què participen és en les trobades de pintors del Baix llobregat. Aquest any la van organitzar ells coincidint amb la Fira Comercial i de la Rosa de Sant Feliu.

Logotip de l'entitat

Les subvencions que reben per part de l'Ajuntament de Sant Feliu són molt minses. Per aquest motiu, fa aproximadament dos anys es va posar una quota per soci, la qual permet l'autofinançament, alhora que es rep informació de les activitats que es fan al llarg de l'any i es pot exposar amb ells.

Val a dir que el Cercle de Belles Arts participa en xerrades sobre art a la Biblioteca Motserrat Roig i en tertúlies informals a l'Ateneu el segon dimecres de cada mes.

Per poder contactar amb ells només cal adreçar-se a la pàgina d'internet: www.santfeliu.net

 
L'ENTREVISTA
Joana Raspall, escriptora catalana
 

Joana Raspall, escriptora i mare de 4 fills, va néixer l’any 1913. Lesestones lliures de lleure de la seva vida les ha dedicat a fer anotacions, en secret, que més tard esdevingueren diccionaris, novel·les... en defensa de la llengua i cultura catalanes. Els seus registres literaris són varis, des de diccionaris a articles periodístics, des de lapoesia a la literatura infantil, a la que ha dedicat gran part de la seva vida.

Amb 93 anysli han concedit la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria intel·lectual per la continuïtat de la cultura catalana. Alhora, està pendent de publicar una novel·la que tracta sobre les memòries d’un home que va viure els horrors de la Guerra Civil Espanyola, que portarà per títol “ Diamants i Culs de Got”.

 

 

Quines dificultats i/o avantatges ha tingut com a dona escriptora?

Realment, com que mai no em vaig proposar ser escriptora, no m’he trobat amb dificultats. Les avantatges amb les que m’he trobat al llarg de la meva vida han estat comles de qualsevol dona casadaamb fills que com a afició em dedicava a escriure en les meves estones lliures de lleure. Una altra avantatge és haver conegut gent de tota mena i de diferents estats socials, sobretot gentde classe obrera i haver pogut participar en activitats culturals i socials de Sant Feliu. Més avantatges? Doncs el fet que la meva mare fos d’origen francès i el que jo anés a viure uns anys a França em van donar una visió diferent a la de les dones catalanes de la meva època.

 

Quins estudis té?

Vaig estudiar Comerç, perquè mon pare era comerciant i així podria tirar endavant el negoci familiar. Però com el que m’interessava eren els infants i Sant Feliu i veient que no hi havia biblioteca, vàrem constituir una associació de teatre anomenada Escola de Declamació Miquel Rojas. L´associació publicava el butlletí mensual “Claror”, des d’on vàrem fer propaganda per construir una biblioteca infantil i en conseqüència, vaig estudiar la carrera de Biblioteconomia.

 

Amb quins estils literaris ha treballat?

Com ja he dit abans em dedicava en les meves estones lliures a escriure en català, sempre en secret, ja que en aquella època estava prohibit escriure qualsevol cosa en català; i em vaig dedicar a escriure diccionaris, el primer que vaig fer va ser de sinònims. També he fet molta poesia , teatre (fent obres de teatre a Sant Feliu com “ El Pou” que va rebre el premi Cavall Fort). Vàrem crear una col·lecció de teatre infantil.

Més tard em vaig dedicar al que creia que feia més falta: la poesia infantil, ja que em vaig trobar que a les escoles no sabien recitar ni llegir versos en català ni en castellà. En adonar-me’n, em vaig dedicar a escriure versos per als nens. A més a més ho combinava fent teatre infantil.

Els últims 10 anys els he dedicat, a part d’escriure articles per als diaris, a la literatura infantil ( he publicat 11 llibres i casi 1000 poemes) també he fet 2 contes, 2 novel·letes infantils, i tots tenen un sentit útil.

 

S’esperava que li donessin la creu de Sant Jordi? Per quin motiu creu que li han donat la creu de Sant Jordi?

Realment no m’esperava que me la donessin. Crec que me l’han donat per haver treballat per la cultura catalana sense ser partidista, no he recolzat ni he criticat cap partit polític ni cap acció política, he treballat directament per la cultura catalana.

 

Quina relació va tenir amb Martí i Dot i què era l’Assemblea Literària Martí i Dot?

En Martí i Dot era un conegut d’aquí Sant Feliu que també escrivia comèdies i versos. Era un home molt tímid, mai no va recitar res seu per ell mateix. Quan va morir bamp decidir publicar-lia través de l’Ajuntament de Sant Feliu, les seves poesies per la seva senzillesa i populars i dignes que eren, molt dignes, era capaç de transmetre sensacions que tothom pot sentir.

En l’Assemblea Literària Martí i Dot hem mantingut que cada any en el concurs de poesia Martí i Dot l’Ajuntament com a premi, publiqui un llibre. Per ara s’han publicat 30 llibres que són els anys que porta el concurs vigent.

 

Quina creu que és actualment la situació de la llengua catalana? Quin futur li pronostica?

La situació de la llengua catalana és molt dolenta, s’està esfumant a causa de la gran absorció de la llenguacastellana, que és la dominant, i la pressió per saber altresllengües dominants com és l’anglès, per tant, jo no li dono molta vida a la nostra llengua.